SENSE COMENTARIS;fique-li cullerada!!

MARC

JOAN
MÒNICA
XAVI I MAR
MAR
NÚRIA I MARC

El pas transformador del temps

Aquest és el xavi Riera de fa... ... bé... de fa només uns quants anys. Té alguna semblança amb el Xavi de la fitxa?
Jo dic que el de la fitxa és un infiltrat, un espia de ves a saber qui. No ho veieu com jo? No tenen res en comú...
Clar que, ben mirat, en el somriure sí que se li assembla lleugerament, o no?
Ho sento Xavi, avui t'he agafat de cap de turc...

Mireu allà baix: é el Torre, que venia de .... darrera d'una mata... (ja tenim dos caps de turc).

PER A FER BOCA UNA DE... TEATRE!!!

Ja ho veieu, la més "mona" de totes sempre jo! La resta senzillament joves, templats (un altre terme genuinament valencià), ben plantats, elegants, guapos, guapes, somrients, dolces... hi ha d'haver de tot, no?
Com li deien al de barba del darrere?
Tinc més fotos, les voleu veure?

I VOSALTRES US HI RECONEIXEU O NO?

Ei tots!
Feu el favor de mirar aquestes fotos amb molta cura i molt de carinyo que m'ha costat un ou col·locar-les aquí. I al final no he aconseguit que quedara el tema ben composat, ja estic un poc mosca. No és pas amb el blog ni amb el creador del Blog; estic mosca amb mi, per inútil...
Bé al tema (al tall que diem a València):
BLANES O CASATELLDEFELS?això ho deixo a decisió de tots els que teniu més memòria que jo, que en sou prous. Judit Graells i la seva mascota. No sé si era una taronja un conill, però te l'estimaves molt, no?

Les sexis sou Núria Prat i Anna Gibert; íntimes amigues en aquell moment.

I aquesta cosa tan mona.... jo, què hi farem.

El que no puc endevinar per molt que m'hi escarraso és de qui és la ma...

D'excursió a la platja, fa uns mil anys

Gemma Torras i Nuria Riera, Ariadna garcia, Laura Trabal, Judit Graells.

Qui és l'espia de darrere l'arbre?

Gemma, en la web de les fotos surts en una dels 50 anys fent monades amb les mans, no? Estàs guapíssima. No fa molt ens vam veure en una festa de SEAT. Bé.... fa... uns 16 anys. Déu meu quin flash, com passen els anys!

Al·lucino amb els autobusos, semblen dels països de l'est. El de l'excursió de 8è és impressionant, la de la foto que heu publicat en la web d'imatges, Per cert, una altra idea absolutament brutal.

Hola a tots,

he trobat aquestes fotos. Fa uns mesos no hauria dit el nom ni de la meitat dels que hi surten, però ara crec que me'ls sabria tots...

Yolanda, Eli, Anna, Gemma, Eulàlia, Marta, Maria, Marro i Lali.

Flipp, Jordi, Ernest i Miquel.

Jordi, Flipp, Lluis, Enric.

Ja em perdonareu si m'he equivocat amb algú... que divertit és tot això del blog i del xat... és com recuperar memòria de dins d'un pou... tot i que al xat no hi participo perquè sempre arribo tard...

Jo diria que tenia amics i amigues, tot i que els que hem estat tants anys, fins a Cou, hem anat canviant de grupet (o potser només em passava a mi)... Recordo la Núria Prat, l'Anna Gibert, la Marta Garriga, La Gemma Torras, i de nois, el Joan (como no), el Flipp (un altre como no), el Jordi Bergadà, el Lluis, l'Oriol, i també recordo el Yeti amb alguns d'ells...

a veure.... avui una de??? Ben curiosa!!

Vam fer la comunió a Pedralbes. Que bonic!
Anàvem vestits tots prou de carrer. Però n'hi havia una... que duia una jaqueteta blanca tota peluda, com el borrall d'un pollet. I... vam comentar: "Però què s'ha pensat! Deu creure que és una blanca-neus o una princesa!"
Qui era? Jo me'n recordo com si fos ara. I vosaltres?
Per cert, els meus fills no han fet la comunió perquè no som creients però les comuions aquí a València, avui en dia són de mariners (o generals en funció de noséquè) i de reines o princeses (també en funció de noséquè). Com són més al nord?

A veure què us en sembla aquesta?

La de dalt de tot és l'Eulàlia Casas (gràcies al seu pare tinc les dents una mica decents).

Després la Mònica Mestre.

Més avall un bon grupet: Judit Graells, Núria Rovira, Núria Faus, Maite Garcia i Eulàlia Cardeña. Fins quin curs vam anar juntes?

I per acabar, la Judit, Mònica i Mònica, la "senyo" Assumpta, jo i dalt, fent la mona, la Laura Trabal. Laura: la teva mare feia uns espaguetis boníssims, allà dalt de tot del carrer Muntaner. És italiana, no?

Per cert, aquí a València això de "senyo" sona una mica ridícul, ben pensat.... queda més bonic mestra, oi?

FINAL DE 8È, NO?

Aquí van algunes fotos que a mi m'encanten. Com es deia el lloc?

Carregant el matalàs: Mònica Mestre, Jordi Rovira, Jordi Miralles (una vegada algun company li va pegar una pallissa davant la pissarra de la classe que no oblidaré en la vida, que bèstia és la joventut...El que sí he oblidat és el nom de l'agressor) Qui més treballa: Xavi Riera, Núria Faus (us feieu "tilin" oi? en aquella èopca?)

Refrescant-se els peus: Mia al mig de la foto, Marta Rius a l'esquerra, Núria Faus, altra vegada, Marro d'esquena?Yolanda Torrellas a punt de caure, Blanca Clavell decapitada, etc. Blanca, tu sií que t'apuntes al partit de futbol del dia 20, no? Sempre t'havia agradat molt l'esport...

I la foto de grup? Què me'n dieu? N'hi ha algun que estigui més o menys potable? Jo.... jo no, "vamos", pitjor impossible! En tinc alguna que és encara més terrorífica però la guardaré al meu calaix secret. Els reconeixeu a tots?: Enric Trilla, Oriol Torre, l'Edu. Ràfales, Núria Faus, Maite Garcia, jo, Mònica Mestre, Lali Cardenya i Xavi Riera (amb la càmera, és clar!) I com es diu el de dalt a l'esquerra? Ja hi havia llaunes de Coca cola?

Des de Bellesguard, quin goig fa de veure el mar blau i la ciutat ....

Aquelles cançons i els cànons que fèiem !! A veure si el dia del sopar els repetim.

Ja té gràcia que de tota aquella època només he trobat aquesta magnífica vista de la contaminació de la ciutat de Barcelona i de la mostra del parc automobilístic del moment. Semblen ben bé del segle passat !

Recordeu que el cementiri de davant sovint fumejava..., i de la pujada fins a l'escola caminant, no s'acabava mai, o de l'època que a la sortida, a mig camí t'atracaven i et prenien els diners de l'autobús ?

PROVA SUPERADA

Ho he aconseguit.
He publicat una foto! Un altre dia en vindran més, que cal remoure el passat!
Volia fer un comentari de la foto d'Arimón com a peu de fotografia però sembla ser que això ja rea massa "pa la carabassa" o almenys massa per al meu primer intent d'autora. Si de tant en tant m'ix (je, je visca la no-globalització) alguna expressió que no coneixeu molt, això és perquè ja parle el català occidental a la perfecció. Coses de l'idioma.
Amb això de remoure el passat ara m'ha vingut al cap que en aquella època, quan teníem tres anys, jo tenia un nòvio. Es pot revelar ara el secret? No crec qui hi hagi susceptibilitats... n'ha corregut tanta de tinta... i ha plogut tant. Te'n recordes Oriol? Jo no! M'ho ha contat ma mare. Però fa gràcia no?
Petons a tots.
PS: Tinc por de la retrobada, no sé si seré capaç de "menjar-m'ho tot".
PS = post scriptum.
No sé perquè m'acaba de venir al cap una frase que havíem sentit moltes vegades a Bellesguard: Dónde dije digo, no digo digo sinó que digo Diego. Qui ho deia? (Jo m'enrecorde, i vosaltres?
Us recordeu de les ungles morades de l'Emília?

FOTO DE L'ANY DE LA QUICA

A qui reconeixeu? Marc Ferrater, Arimón... Que lluny queda., Gemma Torras. Ai, Glòria Costas, Maite Garcia, Oriol Ibàñez

Quines biografies...

Hola a tots,
sembla que desde que tenim pag. web de biografies ja no escrivim gaire al blog i el correu es bloqueja constantment, ple de "xerrades telemàtiques".... Per part meva he de dir que em desperto pels matins esperant trobar un moment per obrir el correu (que està a tope a cada minut...), el blog o la web biogràfica.... feia temps que no em sentia així... com he somrigut amb alguns currículums, m'he meravellat amb d'altres, he alucinat amb les fotos, m'he sorprés amb les històries personals..... Quina passada....vull més, els vull tots... estic tornant enrera a passes agegantades i tot i que no recordo gairebé res dels episodis que expliqueu vaig apropant-me a poc a poc i de tant en tant se'm fa la llum...quatre de nosaltres ens vam batejar com "els quatre fantàstics"....
Si heu llegit la meva biografia haureu vist que sóc profe d'institut, i veient els comentaris que fem dels que ho van ser de nosaltres, no deixo de pensar què opinaran els meus alumnes de mi d'aquí a uns anys.....