FINAL DE 8È, NO?




Publicat per
Mar Sauret
a les
16:21
3
comentaris
Aquelles cançons i els cànons que fèiem !! A veure si el dia del sopar els repetim.
Ja té gràcia que de tota aquella època només he trobat aquesta magnífica vista de la contaminació de la ciutat de Barcelona i de la mostra del parc automobilístic del moment. Semblen ben bé del segle passat !
Recordeu que el cementiri de davant sovint fumejava..., i de la pujada fins a l'escola caminant, no s'acabava mai, o de l'època que a la sortida, a mig camí t'atracaven i et prenien els diners de l'autobús ?
Publicat per
Anònim
a les
11:39
2
comentaris
Ho he aconseguit.
He publicat una foto! Un altre dia en vindran més, que cal remoure el passat!
Volia fer un comentari de la foto d'Arimón com a peu de fotografia però sembla ser que això ja rea massa "pa la carabassa" o almenys massa per al meu primer intent d'autora. Si de tant en tant m'ix (je, je visca la no-globalització) alguna expressió que no coneixeu molt, això és perquè ja parle el català occidental a la perfecció. Coses de l'idioma.
Amb això de remoure el passat ara m'ha vingut al cap que en aquella època, quan teníem tres anys, jo tenia un nòvio. Es pot revelar ara el secret? No crec qui hi hagi susceptibilitats... n'ha corregut tanta de tinta... i ha plogut tant. Te'n recordes Oriol? Jo no! M'ho ha contat ma mare. Però fa gràcia no?
Petons a tots.
PS: Tinc por de la retrobada, no sé si seré capaç de "menjar-m'ho tot".
PS = post scriptum.
No sé perquè m'acaba de venir al cap una frase que havíem sentit moltes vegades a Bellesguard: Dónde dije digo, no digo digo sinó que digo Diego. Qui ho deia? (Jo m'enrecorde, i vosaltres?
Us recordeu de les ungles morades de l'Emília?
Publicat per
Mar Sauret
a les
11:42
2
comentaris
A qui reconeixeu? Marc Ferrater, Arimón... Que lluny queda., Gemma Torras. Ai, Glòria Costas, Maite Garcia, Oriol Ibàñez
Publicat per
Mar Sauret
a les
11:29
3
comentaris
Hola a tots,
sembla que desde que tenim pag. web de biografies ja no escrivim gaire al blog i el correu es bloqueja constantment, ple de "xerrades telemàtiques".... Per part meva he de dir que em desperto pels matins esperant trobar un moment per obrir el correu (que està a tope a cada minut...), el blog o la web biogràfica.... feia temps que no em sentia així... com he somrigut amb alguns currículums, m'he meravellat amb d'altres, he alucinat amb les fotos, m'he sorprés amb les històries personals..... Quina passada....vull més, els vull tots... estic tornant enrera a passes agegantades i tot i que no recordo gairebé res dels episodis que expliqueu vaig apropant-me a poc a poc i de tant en tant se'm fa la llum...quatre de nosaltres ens vam batejar com "els quatre fantàstics"....
Si heu llegit la meva biografia haureu vist que sóc profe d'institut, i veient els comentaris que fem dels que ho van ser de nosaltres, no deixo de pensar què opinaran els meus alumnes de mi d'aquí a uns anys.....
Publicat per
Ariadna
a les
18:54
2
comentaris