PROVA SUPERADA
Ho he aconseguit.
He publicat una foto! Un altre dia en vindran més, que cal remoure el passat!
Volia fer un comentari de la foto d'Arimón com a peu de fotografia però sembla ser que això ja rea massa "pa la carabassa" o almenys massa per al meu primer intent d'autora. Si de tant en tant m'ix (je, je visca la no-globalització) alguna expressió que no coneixeu molt, això és perquè ja parle el català occidental a la perfecció. Coses de l'idioma.
Amb això de remoure el passat ara m'ha vingut al cap que en aquella època, quan teníem tres anys, jo tenia un nòvio. Es pot revelar ara el secret? No crec qui hi hagi susceptibilitats... n'ha corregut tanta de tinta... i ha plogut tant. Te'n recordes Oriol? Jo no! M'ho ha contat ma mare. Però fa gràcia no?
Petons a tots.
PS: Tinc por de la retrobada, no sé si seré capaç de "menjar-m'ho tot".
PS = post scriptum.
No sé perquè m'acaba de venir al cap una frase que havíem sentit moltes vegades a Bellesguard: Dónde dije digo, no digo digo sinó que digo Diego. Qui ho deia? (Jo m'enrecorde, i vosaltres?
Us recordeu de les ungles morades de l'Emília?
2 comentaris:
Jo mateixa: Que malament que estic de la memòria: Això no és Arimon, oi? És Ganduixer. Hi havia un pont de ferro al pati per a jugar... i jo una vegada m'hi vaig pixar de riure, literalment. No sé amb qui estava fent la mona. Ja deia jo que per tenir tres anys fèiem cara de molt "intel·ligents"...
"Donde digo diego digo digo no sé què més" no ho deia el Navarro?
Jo de l'Emília del que me'n recordo és del núvol de fum que sempre l'envoltava... el de dos paquets de Winston diaris, com a mínim.
A veure... dir Oriol és com no dir res. Si no em falla la memòria en poden ser tres: Oriol Torradeflot, Oriol Cortés o Oriol Carreras.
Publica un comentari a l'entrada