Sopar de comiat del 85
Per fi he trobat el moment d'escanejar i penjar les fotografies que us havia dit. Em sembla que gairebé ningú les ha vist. Concretament són del 13 de juny de 1985, el sopar de comiat de l'escola.
Ara, poc menys de 22 anys després, tornarem a fer un sopar al mateix lloc. Serà divertit veure com hem canviat tots plegats!
Disculpeu la qualitat de les fotografies; recordo que aquell dia estrenava el flaix i el tenia mal ajustat... coses que els hi passen als fotògrafs novells.
5 comentaris:
caram!! un gran document històric...
Salutacions a tots
marro
No m'ho puc creure.... no em podia imaginar veure fotos d'aquesta época taaaannnn llunyana.
La veritat és que m'havia oblidat totalment del Sant Gregori i de tots vosaltres, ho sento. Però de cop i volta surten aquests documents que remouen el meu cap....Quina passadaaaaaa!!!!! Ara em comença a fer respecte anar al sopar.....a algú més li passa????
Jo quan miro enrere m'agafa com vertigen... no sé com explicar-ho.
És molt curiós perquè quan vaig rebre la llista de la Mia amb els noms, no me'n recordava gairebé de ningú, tan sols dels amics més propers, però a mesura que he anat veient fotos he pogut relacionar gairebé totes les cares amb els noms.
Jo cada cop tinc més ganes que arribi el sopar... ens farem un tip de riure! Crec que tots haurem canviat força, en tots els aspectes.
Tot això és molt emocionant, és com anar pujant a poc a poc al Dragon Kan (no sé ni com s'escriu i a més a més no hi he pujat mai) i caure en picat cridant com un esperitat... el dia 20.
Quina llàstima! Jo ja no era a l'escola en aquest sopar, ara em sap greu haver marxat de l'escola després del 2n de BUP. Bé, recuperaré el temps perdut en una sola nit.
Jo tinc molt mala memòria i em recordo de molt poques coses, a la vegada em dona la impressió que ningú es deu recordar de mi. Algú em pot contar alguna cosa del meu passat infantil? Jo, per exemple, recordo que els entrepans de "baguette" de sobrassada de la Blanca Clavell estaven boníssims i ens els disputàvem entre uns quants. Amb el paper de plata ella anava fent un "xurret" tot apretat per la part de baix fins que se l'acabava ... o ens l'acabàvem.
També recordo que la Núria Rovira portava els entrepans embolicats amb paper de diari, i que, de vegades, a l'hora de dinar fèiem "curses" per veure qui era capaç de beure més aigua...
Petons a tots i toes.
és impressionant el document, que jove es veu tothom sobretot els professors.
El dia del nostre sopar les taules i cadires seran diferents i amb estovalles... en fem 40!!! Jo no menjo amb els tamborets cutres del cole, que encara existeixen!!
Publica un comentari a l'entrada